lunes, 4 de noviembre de 2013


¿Halloween o Samain?

Dende hai unos años nes escueles y chigres de les ciudaes festéxase Halloween. N’antigüedá n’Asturies yá se celebraba la fiesta de Tolos Santos y los neños afuracaben calabaces y metíen veles dientro p'asustar a los vecinos.

Nel testu que vamos ver agora, Ánxel Álvarez Llano, desplícanos cómo los celtes dividíen l’añu en dos partes, una de lluz y otra d’escuridá. La fiesta de Beltane nel primeru de mayu da comienzu a la media parte del añu de lluz y la fiesta de Samain, el primeru de payares, representa’l principiu de la época d’escuridá.

Na nueche del 31 d’ochobre al 1 de payares, les ánimes de los difuntos podíen visitar los sos antiguos llares.

Ánxel Álvarez Llano. Filólogu y escritor que pertenez a la segunda promoción del Surdimientu

Astrolabiu. 1 de noviembre de 2011

SAMAIN
El calendariu de los celtes non yera’l mesmu que tenemos agora que ye’l calendariu gregorianu que rixe dende’l sieglu XVI. El calendariu celta y el d’otres cultures ancestrales americanes como la maya, por exemplu, dividíen el tiempu siguiendo les leyes de la naturaleza. Los celtes yeren politeístes y rindíen cultu a los fenómenos naturales. Los druides conocíen los movimientos de la lluna y el calendariu yera de 13 meses, de 28 díes caún y cada mes empezaba en cuartu creciente. Creyíen que los árboles yeren los pilares que sofitaben el cielu por eso cada mes representábase por un árbol que florecía nel periodu correspondiente: trece árboles pa trece meses de 28 díes. Pa los celtes l’añu tenía dos partes una de lluz y otra d’escuridá y celebraben les correspondientes fiestes, asina la media parte de lluz empezaba’l primeru de mayu cola fiesta de Beltane y la llegada de la época escura yera’l primeru de payares, cola festividá de Samain.
Efectivamente, yera la llegada del iviernu y el principiu d’una nueva etapa. P’aquelles cultures yera’l momentu en que s’abríen les tumbes y los muertos visitaben a los vivos. Nesa nueche del 31 d’ochobre los espíritus visitaben a los familiares y éstos pa que nun los molestaren poníen veles nes ventanes y esti ye, un poco, el significáu de la fiesta d'Halloween.
Si lo treslladamos a Asturies, nun va tantos años, los neños teníen la costume de coyer calabaces a les que vaciaben l’interior y afuracábenles pa dar forma a güeyos y boca asemeyando una calavera na que poníen dientro una vela. Diben repartiéndoles peles diferentes cases de los pueblos. Los vecinos temerosos d’esta presencia podíen da-yos algún regalu o perres pa llibrase d’estes singulares calaveres. Ye cierto, qu’igual que pasa agora cola fiesta d'Halloween, tratábase más bien d’un xuegu de neños, d’una travesura cola que trataben d’asustar a los vecinos.
Dientro de la mitoloxía asturiana tamién tenemos el mitu de la güestia. Un cortexu d’almes en pena que lleven güesos como si fueren veles p’allumar y tápense con un sudariu blancu. Salen de los cementerios pa dir a visitar les cases anunciando la muerte, toquen una campanina y van rezando. Cuando se crucen con dalguién suelen dicir: “andái de día que la nueche ye mía”. Anque tamién hai que dicir qu’esti mitu nun se rellaciona únicamente con estes feches pero tien bastante que ver con esa idea antigua de la visita de los muertos a los vivos, d’esi pasu de la lluz a la escuridá.


Otres costumes n’Asturies na Nueche de tolos Santos:
-Dexar pal ánima del difuntu un tarreñu d’agua, un puñáu de castañes o una vela prendía.
-Dexar el sitiu na mesa y na cama qu’ocupaba en vida
-Na Nueche de tolos Santos nun se barría la casa por mieu a echar a los espiritus.

Si vos prestó, pa conocer más de la mitoloxía asturiana podéis entrar nesti enllaz: http://www.arrakis.es/~joserm/a_maxica/nueche1.htm

No hay comentarios:

Publicar un comentario