El llatín y les
llingües romances
La
llingua asturiana ye una llingua que vien del llatín. Toles llingües que vienen
del llatín llámense llingües romances.
Na
Peninsula, amás del portugués y el castellán son llingües romances les
siguientes:
- L’Aragonés: fálase na provincia de Huesca y en
dellos pueblos del norte de Zaragoza. Ta protexía pol Estatutu d’Autonomía
d’ Aragón.
- L’Aranés: ye un dialectu de la llingua occitana,
llingua romantica del sur de Francia, faláse nel Valle d’Arán col rangu de
llingua cooficial col Catalán.
- El Catalán: fálase en Cataluña, Comunidá
Valenciana, Baleares, Andorra, el Rosellón francés y L’Alguer (Cerdeña).
Ye llingua oficial.
- El Gallegu: fálase en Galicia y en dellos
pueblos fronterizos, ye tamién llingua oficial.
- El Castellanu: ye la llingua oficial d’España.
Ye tamién oficial en delles republiques americanes y en Guinea Ecuatorial
n’África.
Otres
llingues romances del mundu son: l’Italianu, el Francés, el Portugués, el
Rumanu o el Sardu.
Nesti
cuadru pue vese la evolución de dalgunes pallabres del llatín a otres llingues
romances.
Llatín
|
Asturianu
|
Gallegu
|
Catalán
|
Castellanu
|
Francés
|
Italianu
|
Portugués
|
Persicum
|
piescu
|
pexego
|
préssec
|
albérchigo
|
pêche
|
pesca
|
pêssego
|
Xentem
|
xente
|
xente
|
gent
|
gente
|
gens
|
gente
|
gente
|
Foliam
|
fueya
|
folla
|
fulla
|
hoja
|
feulle
|
foglio
|
folha
|
Ferrum
|
fierru
|
ferro
|
ferro
|
hierro
|
fer
|
ferro
|
ferro
|
Filium
|
fiu
|
fillo
|
fill
|
hijo
|
fils
|
figlio
|
filho
|
Linguam
|
llingua
|
lingua
|
llengua
|
lengua
|
langue
|
lingua
|
língua
|
Noctem
|
nueche
|
noite
|
nit
|
noche
|
nuit
|
notte
|
noite
|
Lactem
|
lleche
|
leite
|
llet
|
leche
|
lait
|
latte
|
leite
|
Bibliografía
Pícos. 4u
ESO Ed. Trabe
Fala que fala. 2u
Bachilleratu. Ed.
Trabe
A la gueta del
material espardío.
Xurde Fernández y María Angeles García
No hay comentarios:
Publicar un comentario